Ilse Bing

L’obra d’Ilse Bing està marcada en part per les ciutats on va viure, el Frankfurt anterior als anys trenta, el París d’aquella dècada i el Nova York de la postguerra, on fonamentalment va experimentar la condició d’exiliada. No obstant això, no és possible adscriure el seu treball a cap dels corrents fotogràfics o culturals que va conèixer, encara que es nodreix de tots ells. La seva obra està influïda per Das Neue Sehen (la Nova Visió) de Moholy-Nagy, per la Bauhaus de la República de Weimar, i per André Kertész, així com pel surrealisme de Man Ray. Tal com assenyala el comissari de l’exposició, Juan Vicente Aliaga: «la posició en què se situa Bing escapa a qualsevol norma estricta o ortodòxia visual. En aquest sentit, es pot afirmar que estem davant d’una mirada i una concepció de la fotografia força singulars en què modernitat i innovació formal van de la mà d’un tarannà humanista en què nia una consciència social.

Mentre vivia a Alemanya, Ilse Bing ja s’havia interessat pel moviment dels ballarins de l’escola de Rudolf von Laban, considerat el pare fundador de la dansa expressionista. En arribar a París, va rebre un encàrrec per fotografiar el museu de cera del Moulin Rouge. Amb aquest projecte va retratar la vida quotidiana dins i fora de l’escenari, però sobretot les ballarines en ple moviment. Va copsar la vibració de la dansa, els girs circulars, l’obertura de cames de les ballarines de perfil… A més de la sèrie d’imatges del ballarí Gerard Willem van Loon, una de les feines més destacades que va fer al voltant del moviment va ser la sèrie per al ballet L’Errante, del coreògraf George Balanchine, amb decorat i llibret del pintor rus Pàvel Txelitxov, per a la companyia Les Ballets. L’espectacle es va presentar al prestigiós Théâtre des Champs-Élysées de París el juny del 1933 i posteriorment a Londres.

Full de Sala (317 KB)