Consuelo Kanaga

Consuelo Kanaga. Copsar l’esperit recorre les sis dècades de treball d’aquesta figura fonamental en la història de la fotografia moderna. Figura poc convencional, profundament compromesa amb la justícia social, Kanaga (1894-1978) va aconseguir exercir professionalment el fotoperiodisme en una data tan primerenca com la dècada de 1910. Va ser també una de les poques dones que va mantenir una estreta relació amb els cercles d’avantguarda nord-americans, tant a San Francisco, amb el Grup f.64, com a Nova York, amb la Photo League. En aquests contextos, la seva amistat i suport professional va obrir el camí a altres fotògrafes rellevants d’aquells anys. Tot i això, les desigualtats de gènere i les convencions socials van limitar la seva capacitat per dedicar-se plenament a la tasca artística. Va exercir treballs a jornada completa i destinava els caps de setmana a la feina personal.

L’exposició, organitzada a partir de la col·lecció del Brooklyn Museum, que ha custodiat el seu arxiu, compta amb prop de 180 fotografies (majoritàriament impressions d’època) i material documental divers. Alhora que recorre i contextualitza el treball de Consuelo Kanaga i presenta algunes de les seves imatges icòniques, incideix també en el paper de la fotografia a la representació del món afroamericà.

En resposta al racisme dominant, des de finals del segle XIX, a ciutats com San Francisco, Washington o Nova York, van començar a publicar-se revistes i novel·les creades per homes i dones negres. Aquest auge literari va suposar el precedent del que es coneix com a «Nou Moviment Negre», que sorgeix a Harlem entre 1920 i 1930, i que va donar també nom a l’antologia més completa sobre aquest corrent cultural, realitzat per Alain Locke i considerat en el seu moment com «el fonament del cànon negre». Conegut també com a “Renaixement de Harlem”, el moviment va suposar un període de floriment per als artistes negres, alhora que apel·lava els blancs a unir-se a aquesta reivindicació de la igualtat dels afroamericans a través de la cultura. Aquest és el cas de Kanaga, que es va vincular, a través de les relacions personals i del seu treball fotogràfic, a les demandes en pro d’una redefinició de l’identitat afroamericana.