Louis Stettner

Louis Stettner (Nova York, 1922 – París, 2016) concebia la fotografia com un instrument de canvi social a través del qual celebrar la vida i mostrar la valentia de l’ésser humà per a afrontar amb plenitud les bondats i adversitats de l’existència.

Les seves vivències com a fotògraf durant la Segona Guerra Mundial i la seva sòlida fe en la humanitat van tenir un impacte significatiu en la seva fotografia, social i compromesa. La seva relació amb la Photo League, en particular amb fotògrafs com Sid Grossman i Weegee, i la seva passió per la literatura i la filosofia van influir de manera molt rellevant en la seva obra. Amb aquesta visió celebradora de la condició humana com a fil conductor, l’obra de Stettner abasta multitud de temes, des d’entorns urbans gairebé buits fins a bullicioses escenes del metre de Nova York, la rutina de treballadors i obrers o els paisatges muntanyencs del massís francès dels Alpilles, ja en la seva última època.

Organitzada de manera cronològica, l’exposició presenta més de 190 fotografies, entre elles algunes imatges inèdites i part de la seva obra en color, gairebé desconeguda, per a oferir, en definitiva, una completa retrospectiva de la seva obra i el reconeixement que la seva trajectòria mereix.

A les dècades del 1950 i el 1960 hi havia una certa desconfiança envers els fotògrafs que escrivien, potser perquè semblava que estaven situats en un lloc a mig camí entre totes dues disciplines. Stettner es va dedicar sempre a l’escriptura i a la fotografia alhora, i va escriure no tan sols sobre ell mateix, sinó també sobre molts dels seus col·legues i amics artistes, tant si li agradava la seva obra com si no. Els seus textos eren una mica com les seves fotografies: abruptes, espontanis i impetuosos. A la dècada del 1970, va començar a publicar una columna mensual a la revista Camera 35, dependent de la Photo League, primer titulada «Speaking Out» [Parlant clar] i després «A Humanist View» [Una visió humanista]. Tot i que va escriure amb profusió, no va ser fins al 1979, ja de manera una mica tardana, que va publicar una de les seves sèries de fotografies en el llibre Sur le tas, que recull imatges d’homes i dones treballant.