EXTIMITAT
(públic, privat, secret)
La extimitat és un terme d’origen psicoanalític designant l’exteriorització de la intimitat: en una reversió semblant a capgirar el mitjó, el privat es fa públic. Les xarxes socials han estat un territori privilegiat per a la pràctica de la extimitat, a la qual sobretot recorren els usuaris més joves per obtenir una forma de reconeixement social. Però circumstàncies excepcionals, com el confinament a causa de la pandèmia de l’coronavirus, ens han familiaritzat amb vies de comunicació telemàtica amb les que hem passat a compartir amb naturalitat parcel·les dels nostres entorns privats. La extimitat ha estat objecte d’estudi de les ciències socials i un tema d’inspiració entronitzat per la literatura, el cinema i les arts visuals.
Sota la direcció de Joan Fontcuberta, Sophie Calle, Pau Waelder, Antoine d’Agata, Lolita Bosch i Mireia Sallarès, van examinar l’extimitat des de la la seva experiència creativa pròpia.
Cicle de conferències Panoràmic – KBr Fundación MAPFRE
4 – 7 novembre 2020
Dirigit per Joan Fontcuberta
Sophie Calle: “Historias de pared”. Presentació i moderació a càrrec de Joan Fontcuberta.
Pau Waelder: “Comparto, luego existo: vigilancia y autoexposición”. Presentació i moderació a càrrec d’Andrés Hispano.
Antoine d’Agata: “La nuda vida”. Presentació i moderació a càrrec de Joan Fontcuberta.
Lolita Bosch: “La intimitat literària i la intimitat personal. Dos camins que la creació bifurca”. Presentació i moderació a càrrec de Fèlix Perez-Hita.
Mireia Sallarès: “Els orgasmes com a espai de lluita política”. Presentació i moderació a càrrec de Mercè Alsina.
Biografies dels ponents
Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ha viscut també a Albons (Girona), els Estats Units, l’Índia o Mèxic, un país que des de fa molts anys considera casa seva. És novel·lista i té més de 80 llibres publicats. Dona un 30% de la seva feina i el seu temps a realitzar i mantenir projectes d’activisme. Com una altra manera de pensar i entendre l’escriptura, ha creat un mètode d’autoaprenentatge literari que aplica a les tasques amb víctimes per continuar buscant aplicacions pràctiques en la construcció de pau, especialment a través de l’art, el periodisme i les humanitats.
Sophie Calle (París, 1953) és una artista francesa que, des de finals de la dècada del 1970, ha exposat extensament a tot el món. Sovint identificada com a artista conceptual, fotògrafa, directora de cinema i fins i tot detectiu, ha desenvolupat una pràctica que es reconeix immediatament pels seus diversos elements narratius així com la freqüent combinació d’imatge i text. Cadascun dels seus projectes pot entendre’s com un capítol dins d’un ampli conjunt de referències i ressons, on Calle sovint difumina les fronteres entre l’íntim i el públic, la realitat i la ficció, l’art i la vida. El 2007 va representar França a la 52a Biennal de Venècia amb l’exposició Take care of yourself, que, després, va viatjar a una vintena de museus de tot el món.
Antoine d’Agata (Marsella, 1961) és fotògraf i cineasta, membre de l’agència Magnum Photos. Va fer estudis a l’ICP (Nova York) i és guanyador, entre altres guardons, del Premi Niépce (2001) i del Premi al Llibre d’Autor Rencontres d’Arles (2013). Les seves fotografies formen part de diverses col·leccions internacionals i s’exposen en diferents museus del món. La seva obra té dues perspectives: la violència del dia o violència econòmica (migració, refugiats, pobresa i guerra) i la violència de la nit (la supervivència de grups marginats per la droga, l’abús i la violència sexual).
Mireia Sallarès (Barcelona, 1973) és artista i professora convidada a l’ISDAT. Viu en trànsit entre Barcelona i altres ciutats estrangeres on desenvolupa els seus projectes, que són resultat de llargues recerques sobre temes essencials com la violència, el plaer, la veritat, l’amor o el treball. El seu últim projecte Kao malo vode na dlanu ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals 2019 i l’ACCA 2019. Las Muertes Chiquitas, la seva obra de màxim reconeixement internacional, es va exposar a Feminismes! en el CCCB i Arcàdia n’ha reeditat el llibre.
Pau Waelder (Palma, 1974)
Comissari, escriptor i investigador especialitzat en art i nous mitjans. Doctor en Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Professor col·laborador a la UOC, així com en cursos i postgraus de comissariat a ESDi i NODE Centre for Curatorial Studies. La seva obra explora els diferents aspectes de la interacció entre art, tecnologia i societat, així com les relacions entre l’art digital i el mercat de l’art.