Paz Errázuriz

L’obra de Paz Errázuriz (Santiago de Xile, 1944), de formació autodidàctica, arrenca a la segona meitat dels anys setanta, al Xile sotmès al règim dictatorial d’Augusto Pinochet (1973-1990), i arriba fins al present en una carrera que s’ha desenvolupat sempre al seu país d’origen.

L’elecció de temes i personatges al marge dels discursos dominants i dels àmbits convencionals, d’espais on domina la marginació i la reclusió (nens vulnerables, malalts mentals, prostitutes, transvestits…), és una constant a l’obra de Paz Errázuriz. Les seves imatges, que semblen voler donar veu als qui no solen ser escoltats, expressen sempre la seva ferma consciència social, la rellevància que confereix a sostenir una postura ètica davant del món i el seu profund respecte i proximitat envers les persones retratades i els assumptes que la preocupen.

Com a part de la cita anual de la programació del KBr amb les nostres Col·leccions, aquesta exposició presenta una cuidada selecció d’aquest fons, en una proposta que ofereix una panoràmica del seu treball des dels anys setanta fins a l’actualitat i que inclou algunes de les seves sèries més conegudes, com La manzana de Adán o El infarto del alma.

El règim militar xilè es va iniciar amb un cop d’estat l’11 de setembre del 1973, que va enderrocar el govern democràtic del president Salvador Allende. A partir d’aleshores i fins a l’11 de març del 1978, Augusto Pinochet va presidir la Junta Militar. Aquell any, volent legitimar la seva dictadura, va convocar unes eleccions molt qüestionades i el 1980 va aprovar una nova constitució, passant a proclamar-se president de la República de Xile de manera indefinida. La Junta Militar es va mantenir fins a l’any 1990. La dictadura de Pinochet va instaurar un toc de queda que va perdurar fins al 1987, i es va caracteritzar per un model anticomunista i autoritari, en el qual es van reprimir les llibertats, els partits polítics, els sindicats i la democràcia, la qual cosa va dur a la persecució i les desigualtats econòmiques i socials de bona part de la població civil. Segons les xifres de l’Instituto Nacional de Derechos Humanos de Xile, les víctimes de la dictadura de Pinochet superen les 40.000 entre assassinats, torturats i desapareguts.