José Guerrero

Des de fa vint anys, el treball de José Guerrero (Granada, 1979) explora el paisatge com una entitat activa i amb una identitat viva i dinàmica on les cultures i la predisposició de l’imaginari col·lectiu s’entrecreuen. Per a José Guerrero, com per a molts artistes de la seva generació, fotografiar un territori, un paisatge o un lloc significa no només representar-lo, sinó evocar les relacions de proximitat, les alteracions, les solidaritats i les tensions inscrites en ells, bandejant així la noció de paisatge com una cosa no artificial i exterior a nosaltres.

La seva obra està meticulosament organitzada en sèries al voltant de llocs amb gran càrrega iconogràfica i històrica (La Manxa, Carrara, Sierra Nevada, el Tàmesi…) i que parteixen del supòsit que és la mateixa experiència de qui les mira la que organitza el relat. La memòria cultural de l’espectador i el significatiu ús que fa el fotògraf de la llum, el color i l’atmosfera acaben construint una lectura poètica -i plena de significats- de l’espai.

Aquesta exposició recorre els més de 20 anys de la seva trajectòria fins avui a partir de l’ampli conjunt de la seva obra que forma part de les Col·leccions Fundació MAPFRE i de préstecs de diferents institucions cedits de forma desinteressada. El recorregut està organitzat en un itinerari narratiu marcat per diferents fils conductors, entre sèries i temes, que es pleguen i despleguen sense parar: des de la representació fins a l’experimentació, des de la llum fins a les tenebres, des de la transparència fins a l’opacitat, des del document fins a l’abstracció.

Comissària: Marta Gili