Palacio de Invierno, Leningrado, Rusia, 1973,<br />
Copia de plata en gelatina
Henri Cartier-Bresson
Palau d’Hivern, Leningrad, Rússia, 1973
© Fondation Henri Cartier-Bresson / Magnum Photos

Henri Cartier-Bresson

Watch!, Watch!, Watch!

De l’11 d’octubre del 2024 al 26 de gener del 2025

Descobriu l'exposició

Difícilment hi haurà un altre fotògraf que al segle XX hagi creat una obra tan rica i variada com Henri Cartier-Bresson (1908-2004). Fotoperiodista, fotògraf artístic i retratista, va crear composicions atemporals i va marcar l’estil de les generacions posteriors de fotògrafs. Al llarg de la seva trajectòria, Cartier-Bresson va desenvolupar diferents estils i va abordar multitud de temes. Les seves obres, moltes convertides avui en icones, mostren alguns dels esdeveniments més rellevants del segle XX. En aquest sentit, l’exposició suposa un veritable viatge en el temps que permet apreciar algunes de les transformacions de caràcter social, polític i artístic del segle passat, juntament amb la pròpia evolució de la fotografia.

D’altra banda, la mostra posa també en relleu la dimensió política del seu treball, un aspecte que en general fins ara havia quedat relegat per l’atenció envers la seva predilecció per la geometria i la teoria de l’“instant decisiu”.

Les 240 còpies originals de plata en gelatina pertanyents a la Fondation Henri Cartier-Bresson de París que componen l’exposició s’acompanyen d’una selecció de les seves publicacions a revistes i llibres, a més d’una pel·lícula i dos documentals realitzats pel mateix Cartier-Bresson.

Magnum

El 1947, després de la seva gran exposició al Museu d’Art Modern de Nova York, Cartier-Bresson funda Magnum juntament amb altres fotògrafs com Robert Capa, George Rodger i David “Chim” Seymour. A l’agència, cadascun dels fotògrafs podia conservar els drets sobre les seves pròpies fotografies i triar gairebé lliurement els reportatges on treballar. Magnum esdevindrà així una de les referències mundials en matèria de reportatges gràfics de qualitat. Compromès amb l’aventura que representava l’agència, a partir d’aquest moment i fins al 1970 Cartier-Bresson es va dedicar amb gran intensitat a l’ofici de reporter.

Instant decisiu

El 1952 Cartier-Bresson va publicar la seva monografia Images à la sauvette (literalment, “imatges à la sauvette”), editada simultàniament en anglès com The Decisive Moment. Traslladar la idea de moviment a una imatge fixa com és el cas de la fotografia va ser una de les preocupacions més grans de l’artista, que va capturar a través del que es coneix com “l’instant decisiu”.  És aquell moment exacte on veiem la flexió de les cames d’un home a punt de saltar o el cap d’una dona tapada per una cortina a causa del vent. Segons després, l’home tornarà a recolzar les cames a terra i una altra ràfega de vent descobrirà el cap de la dona, però tot això ja serà un altre instant.

Materials

«Sóc un home visual. Observo, observo i observo [I watch, watch, watch]. Entenc les coses a través dels ulls».

Henri Cartier-Bresson, «An Island of Pleasure Gone Adrift». Life (15 de març de 1963).

On?

KBr Fundación MAPFRE
Avenida Litoral, 30 – 08005 Barcelona

Horari

Dilluns (excepte festius): Tancat
Dimarts a diumenge (i festius): de 11.00 a 19.00 h.

«Cartier-Bresson […] no compon els seus models, no els fa posar, ni s’ocupa de fer complicades manipulacions al laboratori. Utilitza la càmera com a mitjà per atrapar els gestos de les persones i les aparences de les coses, les més peregrines, les més inadvertides, i per elevar-les a la categoria dramàtica d’un document aclaridor de la realitat més extraordinària».

Fernando Leal, «La belleza de lo imprevisto», El Nacional (17 de marc de 1935).