Helen Levitt

Aquesta és la primera exposició d’Helen Levitt (1913-2009) que parteix de la totalitat de la seva obra i dels seus arxius, només recentment oberts a la consulta pública. La mostra ofereix una completa antologia de la trajectòria a través de nou seccions i més de 200 fotografies. Al costat del recorregut pel cos principal de la seva obra, inclou fotografies inèdites, els treballs realitzats a Mèxic el 1941 i bona part de la seva obra en color, tècnica que va abordar a partir de la dècada del 1950. A més, es presenta el documental In the Street (1948), del qual va ser codirectora, i una projecció de les seves diapositives en color.

Reconeguda especialment per la seva tasca a la fotografia de carrer, Levitt va evitar de manera deliberada construir una narrativa explícita a les seves imatges i sempre va preferir no explicar-les o comentar-les. Lluny de restar valor a la feina, aquesta actitud constitueix un dels aspectes clau que doten d’interès la seva producció artística. Tot i aquesta reserva, les seves fotografies aconsegueixen establir una connexió profunda amb el públic gràcies a la seva capacitat per transmetre emocions universals i la complexitat de l’existència.

Comissari: Joshua Chuang

Les seves fotografies de nens als carrers del Harlem hispà i altres barris pobres de Nova York -on el carrer cobra un clar protagonisme com a escenari del dia a dia- ocupen un lloc central a la seva obra i són, probablement, el més conegut de la seva producció. En elles, en realitat, Levitt transforma escenes quotidianes en imatges que ens captiven per una certa aparença misteriosa: desbordants d’humor subversiu, picardia i emoció, són escenes d’un realisme descarnat que, tanmateix, semblen amagar tant com revelen i ens inciten a múltiples interpretacions.

A partir del 1934, Helen Levitt, igual que altres figures com Consol Kanaga, Imogen Cunningham, Dorothea Lange o Tina Modotti, es va posicionar entre les primeres dones que van aconseguir obrir-se camí en l’àmbit de la fotografia, un món tradicionalment dominat per homes. El 1943, va ser una de les pioneres en obtenir una exposició individual al Museu d’Art Modern de Nova York, cosa que li va permetre dedicar-se professionalment a la seva obra.