Walker Evans. Now and Then

L’any 2009, Fundació Mapfre va inaugurar la seva programació de fotografia amb una retrospectiva dedicada a Walker Evans (Sant Lluís, Missouri, 1903-New Haven, Connecticut, 1975). Avui, setze anys després, la institució proposa una nova lectura del treball d’aquest rellevant artista i mostra com la seva obra continua conservant una profunda actualitat. Un dels trets que confereixen rellevància al treball de Walker Evans, i que sens dubte ha contribuït a convertir-li en una de les personalitats més influents en el panorama internacional, és la seva actitud reflexiva cap al mitjà fotogràfic. Aquesta postura el distanciava d’un mode de fer teatral o amb tendència a l’artifici, en favor d’una aproximació sincera, analítica i profundament lírica, aspecte directament relacionat amb la preocupació de l’artista pel context en el qual les seves imatges eren concebudes.

Walker Evans es va iniciar en la fotografia en la dècada de 1920 i al llarg de la seva extensa carrera, que abasta més de cinquanta anys, va realitzar algunes de les instantànies més reconegudes del mitjà. Va abordar nombroses temàtiques, des d’instantànies de carrer preses de manera furtiva, fins a estudis meticulosos i exactes d’arquitectura, si bé durant molt de temps, les seves imatges més conegudes van ser les que va prendre al sud dels Estats Units a partir de 1930. Evans també va adoptar nous avanços artístics i tècnics, i al final de la seva vida va explorar les possibilitats que oferia una càmera Polaroid. El que va unificar tota la seva producció va ser un profund interès i afecte per l’aspecte i l’essència de la vida quotidiana en una societat cada vegada més, obsessionada pel nou i immediat.

Comissari: David Campany

Walker Evans va destacar per incorporar de manera deliberada i sistemàtica tota mena de senyals urbans —des de rètols comercials sofisticats fins a rètols fets a mà, tanques publicitàries i aparadors— en les seves fotografies, a diferència d’altres fotògrafs de la seva generació, que les excloïen buscant una suposada puresa estètica. Evans considerava que aquests senyals eren el reflex de la societat i dels seus valors, en aquest sentit el seu treball es relaciona amb corrents artístics com el pop art i el postmodernisme. Les seves imatges de senyals no sols exploren la relació entre paraula i imatge, sinó que també qüestionen el paper de la fotografia com a art, document i eina comercial, subratllant la necessitat de diàleg entre la fotografia i la cultura popular.

Descarrega’t les claus de l’exposició
Descarrega’t els textos de sala