Joan Andreu Puig Farran:

La dècada que transcorre entre el 1929 i el 1939, entre l’Exposició Internacional de Barcelona i la fi de la Guerra Civil, va ser un període dinàmic, conflictiu i convuls, com en general van ser aquells anys en una Europa que es precipitava a la Segona Guerra Mundial. Com en altres llocs, a Catalunya es fa aleshores cada cop més palpable el profund contrast entre la burgesia urbana, integrada en l’economia comercial i industrial, i els sectors menys afavorits, tant al nucli urbà com a la perifèria. A través dels fotoreporters, diaris i revistes deixen diàriament empremta d’aquest context de diferències i desigualtats: mítings, esdeveniments, esdeveniments esportius, la mendicitat, els sorteigs dels jocs d’atzar… Una varietat d’esdeveniments interminable queda atrapada en les seves imatges, formant un complex i fascinant testimoni d’aquells anys.

Joan Andreu Puig Farran: la dècada convulsa (1929-1939), és la primera exposició que es dedica al fotògraf lleidatà i establert a Barcelona des del 1920, Puig Farran. En iniciar-se el període republicà, entre el 1929 i el 1931, el fotògraf ja era reporter gràfic de la premsa diària. Amb l’esclat de la Guerra Civil es desplaça als diferents fronts de batalla, tant a Aragó com a l’illa de Mallorca (1936). Després de la fi del conflicte s’exilia a França i passa per diferents camps d’internament, primer francesos i després franquistes. En tornar a Barcelona el 1945, atès que sota el règim de Franco no pot reprendre la seva tasca com a fotoperiodista, es dedica a la fotografia industrial i turística i s’associa amb el seu amic Antoni Campañà, amb qui crea el segell de postals CYP el 1952.

L’exposició està conformada per una selecció de les plaques de vidre conservades pels hereus del mateix artista, juntament amb un ampli nombre de còpies originals preservades als fons documentals de La Vanguardia. A més, es completa amb diverses publicacions de l’època que mostren la manera com les imatges arribaven al públic.

Comissaris: Arnau Gonzàlez i Vilalta i Antoni Monné Campañà

La visió dels fotògrafs de premsa durant les primeres dècades del segle XX és imprescindible per comprendre un període de la història en què els esdeveniments s’anaven succeint a tota velocitat. En un moment en què, a més, gran part de la població havia accedit de forma habitual a diaris i revistes, els lectors podien assabentar-se de notícies com la crisi econòmica mundial del 1929, la proclamació de la Segona República el 1931 i la instauració de l’autonomia catalana el 1932, l’ascens al poder de Hitler el 1933 o l’esclat de la Guerra Civil l’estiu del 1936. Mentrestant, a Barcelona, se succeïen revolucions polítiques com els esdeveniments d’octubre del 1934 i les dones lluitaven per conquerir cada cop més llibertats; alhora l’Església tractava de mantenir el control davant la fallida de la moralitat conservadora. Tot aquell rastre de contradiccions i contrastos va ser capturat per fotoperiodistes com Joan Andreu Puig Farran, que van immortalitzar tots aquests esdeveniments per il·lustrar diaris com La Humanitat, Esplai, El Matí, L’Opinió o La Vanguardia.